Entrades a "General"

LES NENES I ELS NENS DE 3R JA HEM FET LA PRIMERA PROPOSTA!

Les nenes i nens de 3r estem súper emocionades i emocionats. Hem acabat la nostra primera proposta juntes i junts i ha estat un gran repte. La proposta es diu SÓC AIXÍ i el treball final ha estat aquest nino o nina que us ensenyem i que ens servirà per a les nostres reunions de classe i per fer algunes activitats concretes de grup. Ara començarem les propostes de manera autònoma i esperem que n’aprendrem i gaudirem moltíssim!

CEL

BOMBOLLA

NÚVOL

REGLAÇ, projecte creació d’empresa de la Glacera



Us presentem el vídeo promocional de la nostra cooperativa: “Reglaç, regals que curen i donen felicitat”. Oferim el nostre servei de regals als malalts de COVID que es vagin recuperant i rebin l’alta mèdica.

De moment, tenim confirmat el servei a l’Hospital Germans Trias i a l’Hospital de Bellvitge. Si treballes a un hospital i penses que podem col·laborar pots contactar amb nosaltres a: marinajou@escolalamaquinista.cat i nuriamunoz@escolalamaquinista.cat



CICLE SUPERIOR; PROJECTE APRENENTATGE I SERVEI

Flors i punts de llibre creats pels nens i nenes de 4t. Sant Jordi 2020

Conte encadenat col·lectiu dels nens i les nenes de 4t. SANT JORDI 2020

ELS NENS I LES NENES DE 4T CONTRA EL VIRUS MALEÏT

Hi havia una vegada dos astronautes, el Marc i la Marta, estaven en una estació espacial quan un meteorit va xocar amb la nau Weyi. Els dos van haver d’anar a la càpsula d‘emergències, però els altres astronautes què??

Doncs malauradament van morir tots excepte la Marta i el Marc, que en realitat eren robots, i havien sigut ells els que havien fet el meteorit. Els havia  fabricat el doctor Mike Vorilisqui, per venjar-se del que havien fet els de la nau que era…

Treure-li la informació que tenia de la seva investigació, del primer meteorit del món. El doctor Mike Vorilisqui era un investigador d’astrologia molt famós però el que ningú sabia és que era molt dolent.

En Mike tenia un lloc secret sota terra que ningú coneixia, només ho sabien els astronautes que li van treure la informació: En Lluc i la Lucía. Però en aquell moment els dos estaven al planeta Terra i no se n’havien assabentat. Llavors algú va picar a la porta de la casa d’en Lluc i la Lucía. La Lucía va anar a obrir la porta, però no hi havia ningú. Que estrany, va pensar la Lucía. Mentrestant a l’espai el doctor Mike Vorilisqui continuava en el seu amagatall, sota terra, vigilant els investigadors, el Lluc i la Lucía. Els havia enviat un paquet que ells acabaven de trobar a la porta. En aquell paquet hi havia…un virus!.

Si els nois no tenien cura el virus podria sortir i matar a molta gent.

Però la Lucía i el Lluc no sabien què fer amb aquell paquet.

En veure el paquet a la porta, el van recollir i el van entrar a casa. Com sabien que el doctor Mike Vorilisqui els estava vigilant, van pensar que el paquet el podia enviar ell, i van posar-se els vestits espacials per mirar el contingut del paquet, el van obrir.

-Un, dos, tres!… ja! -va cridar la Lucía-i de sobte va sortir un virus amb molt mala pinta. Tenia dents molt, molt, molt esmolades, també tenia tres punxes.

                                                                                                                                            Van obrir el paquet i van atrapar el virus amb una bossa de plàstic. Van agafar el virus per experimentar-lo per després  poder fer la cura. El doctor Mike Vorilisqui no volia que fessin la cura per això va enviar als robots Marc i Martina perquè l’ajudessin.

Els robots van picar a la porta de casa del Lluc i la Lucía. El Lluc va obrir la porta i els robots van dir:

– Hola! som els nous veïns, ens deixeu entrar a casa vostra?.

El Lluc va avisar a la Lucía i va venir corrents, es va quedar sorpresa i va dir:

– Sí, entreu. Els robots volien ser els seus amics. I els robots van preguntar:   

– Voleu ser els nostres amics? -van dir els robots- i el Lluc i la Lucía van dir que sí. Els robots van saltar de l’emoció i el Lluc i la Lucía també van saltar. Els robots havien de marxar i van dir adéu.

El Marc i la Marta sabien que estaven entrant a la casa dels esclaus del doctor Vorilisqui. I necessitaven trobar l’amagatall secret.

La Lucía i el Lluc  eren a casa per investigar sobre el virus i l’estaven agafant amb la bossa de plàstic, quan la bossa es  començà a desfer,  el virus es va caure i va escapar. Van haver de prendre unes mesures dràstiques.

-Avisem a tots que és d’alta  perillositat! L’intentarem atrapar abans que se n’adoni el Mike Vorilisqui. Avisem al Marc i la Marta  que hi ha un virus lliure pel carrer.

Hem  d’escapar d’aquest virus.

Van començar a córrer fins que la Lucía va trobar una porta camuflada al terra.

-Ràpid, tots aquí! -va dir la Lucía nerviosa. Tots van entrar.

La porta camuflada era, en realitat, un laboratori secret on van trobar càpsules i dins d’elles es podien veure homes amb aparença d’animals, un tipus de mutants. Tots ens vam quedar sorpresos amb la troballa d’aquests fenòmens.

La Marta i el Marc van detectar un microorganisme semblant al virus. El Marc va portar aquest microorganisme fins l’ordinador que havia dins de la cova per verificar els seus components, mentre que la Lucía sense adonar-se’n va aixafar un botó i va obrir una de les càpsules d’aquests éssers mutants …

Aquells mutants tenien el virus dintre i quan la càpsula es va obrir el virus va sortir dels mutants i va anar directe cap a la Lucía. Quan li va entrar el virus a la Lucía es va quedar aturada un moment i després se li van ficar els ulls vermells.

A continuació  va anar directa cap al Marc, el Lluc i la Marta. Com si els volgués atacar. Era una situació molt perillosa i difícil. No sabíem com actuaria la Lucía.  

No sabien quines eren les conseqüències del virus, però el que sabia el Lluc és que passés el que passés haurien de comprar molt paper de vàter.

Van agafar tots els rotlles de paper i van embolicar a la Lucía perquè així no s’escapés el virus i van cridar a tot el poblat que es quedessin tots a casa fins que trobessin la solució.

Els metges estan intentant trobar la cura del virus, però no la trobaven, ho van intentar i van dir que sortiria  pero era mentida. I la Lucía no podia aguantar més amb els rotlles de paper perquè se li desenrotllaven. I li feien pessigolles i no parava de treure saliva per la boca.

Mentrestant el doctor Mike Vorilisqui estava a casa seva mirant les notícies quan algú va picar a la porta.  Va anar a obrir-la, però no hi havia ningú. Va mirar cap a baix i hi havia un paquet d’Amazon Prime, a dins d´aquest paquet hi havia una mascareta, uns guants i un alcohol per desinfectar.

El doctor Mike Vorilisqui es va quedar bocabadat…sorprès… es preguntava….

-Què és això? Qui me l’ha enviat? Per què vull jo aquestes coses?, si no se què són. Amoïnat es va quedar pensant i de sobte va veure una nota que deia:

“Quin embolic amb el virus, ara tothom haurà de quedar-se confinat a casa, només podrà sortir amb això que tens al davant”.

Es va posar les mans al cap i va pensar…  

 -Però, què he fet??? Ara, pot ser que tot el planeta Terra sigui dominat per ZOMBIS!!!!!  I la vacuna és extremament rara i difícil de fer i si ho faig incorrectament…

Al doctor Mike Vorilisqui no li agradava pensar en les conseqüències.  Perquè sense la vacuna feta correctament no trobarien la cura. El doctor Mike es va posar a pensar com ho farien per descobrir la vacuna.  

Abans que es posés a pensar, el Lluc i la Lucía van fer la vacuna per què el virus

no els afectés. El virus es va relaxar. El Lluc i la Lucía van tenir el virus com a

mascota. Però la mascota, que era el virus, ara es va convertir en robot.

En Lluc i la Lucia se l’estimaven molt, però un dia es van despertar i no hi havia ningú. Els dos es van posar a plorar quan en Lluc es va trobar una nota que posava:

“Hola Lluc i Lucia! sí, sóc jo, m’he anat a viure a l’espai però sempre us portaré dins el meu cor”    

La Lucía i en Lluc estaven molt tristos però van agafar la nau i es van anar directes cap on estava el seu amic. Quan van arribar van veure un altre virus anomenat CORONAVIRUS!!!

-Oh no! aquest virus és molt gran i molt fort- va dir la Lucía.

-No podrem amb ell – va dir en Lluc amoïnat.

-Tranquil Lluc ja sé que fer -va dir la Lucía.

-Agafa la tablet i busca informació sobre el virus.

Quan van buscar la informació sobre el virus van trobar que el virus es deia realment covid-19 i que era molt perillós. També van veure que el professor Mike Vorilisqui no el va crear si nó que el va crear el professor Milan Cramble, l’arxienemic del professor Mike Vorilisqui. Només era que el professor Milan Cramble volia dir que ell havia creat el virus.

Però aquests professors no comptaven amb la resta dels investigadors, que estaven altament preparats per al repte més complicat de tots: treballar en equip per derrotar aquest virus tan i tan maligne. Van començar a pensar en la cura, els seus caps treien fum de tant esforç. Al cap d’uns dies van formular una hipòtesi.

Van veure que hi havia gent que s’estava curant i els investigadors van demanar a la gent que ja havia passat la malaltia, que aportessin sang per poder investigar-la i així entendre millor com funciona el virus i poder trobar la cura.

Així ho va fer la gent però els investigadors no aconseguien trobar la cura i passaven els mesos fins que de sobte la Lucía i el Lluc van pensar que la solució la tenia la seva mascota perquè va tenir el primer virus i, a més a més, s’havia convertit en un robot i llavors s’havia tornat molt intel·ligent i coneixia el món dels virus. Tenien clar que ell era la clau per trobar la cura. Van tornar a l’espai amb la seva nau perquè havien de trobar a la seva Mascotvirusrobot (li havien posat aquest nom) fos com fos!

Van trobar a la seva mascota, van reunir un grup de científics i van trobar una vacuna. La van provar amb uns ratolins, va funcionar perfecte, després van anar a buscar micos per provar-la una altra vegada. La Lucía va dir:

– Si funciona amb els micos hem de provar-la amb els humans.

Mentrestant, tot el món era un caos per aquest virus.

Quan per fi la van provar amb els humans va sortir bé, l’únic problema era que la vacuna era molt cara, costava 2000 euros.

Hi havia gent que no podia pagar-la però en Lluc i la Lucía li van donar a la gent la vacuna més barata i al final només va costar 250 euros.  En Lluc i la Lucía van ajudar a la gent pobre, que també podia

fer reptes: Havien de fer una cursa per tota la casa, saltar a la corda i ballar durant 10 minuts i gravar un vídeo i ensenyar-lo a la farmàcia i si feien això podrien aconseguir la vacuna de franc.

De moment, estaven tots confinats a casa seva i com no podien sortir, només per comprar els adults, el Lluc, la Lucía, el Marc, la Marta i el Mascotvirusrobot van fer una nau per poder sortir a donar una petita volta. Aleshores tot el barri ho va fer, es van convertir tots els pocs cotxes en moltes naus.

Un dia la Marta va anar a comprar menjar però totes les botigues estaven buides. -Com pot ser això? però, que li passa a la gent?- va dir tota espantada.

Llavors el noi de la botiga li va dir:

-És que la gent té por del virus i llavors ha començat a comprar a “lo” bèstia, per així quedar-se a casa seva més dies. I a la Marta se li va acudir una idea:

-Li demanaré a l’alcalde que faci un anunci perquè la gent estigui més tranquil·la.

Però la finestra, estava oberta i no se’n van adonar. I van entrar, per

la finestra, quin desastre!!! Van veure el virus, i van cridar tots: Aaaahhh!!! i després van espantar el virus, i el Lluc va tancar la finestra… Va tornar el virus però, era més fort.

La Lucía i el Lluc es van espantar molt i van seguir cridant aaaaaaaaaaaaaaaahhhh!!!!!!  fins que van agafar el virus i el van portar fora de casa van fer una cosa química i van acabar amb el virus.  Va venir el Vorilisqui i va tornar a fer un virus de nou

i aquest virus era encara més fort. Van venir el Marc i la Marta, van canviar de ser dolents i li van donar un cop de puny al Vorilisqui .

Mentrestant, els dos infants van conèixer un grup de treballadors biològics que podien ajudar-los a trobar la cura. Més tard, els especialistes van advertir a la gent que no compressin de manera egoista  i compulsiva, els nens van dir: -Ens podeu ajudar? i els van respondre afirmativament, però havien d’ aconseguir materials químics, van començar a barrejar els ingredients  i van adonar-se que els i feia falta un ingredient molt important, la Coca-Cola sense cafeïna i sense sucre. Llavors el Lluc i la Lucía van anar a comprar la Coca-Cola però als supermercats no en quedava i van decidir que la farien ells però no tenien ni la més remota idea de com fer-la i ningú tenia la recepta original i ho van consultar a Google.

Van trobar a una pàgina xinesa que es deia www.antidotsxinesos.com.

Van fabricar la cura en grans quantitats i es van fer rics venent-la al Mercadona.

Ara que ja havien trobat la cura, l’alcalde va decidir fer un missatge per dir-li a la gent que semblava que el virus estava controlat i que tots estàvem curats, però per saber-ho necessitàvem uns tests, però  valien molts diners, llavors el senyor del Mercadona que s’havia fet ric venent la cura, va decidir donar part dels diners que havia guanyat per comprar els tests.

Llavors, va aparèixer un virus nou i va atacar a tota la gent. Però resulta que el virus nou venia d’un planeta molt llunyà per ajudar-nos a no posar-nos mai més malalts. Els habitants d’aquest planeta volien venir a viure amb nosaltres perquè el seu planeta s’estava morint i necessitaven un altre lloc per viure. Per això ens van

enviar el nou virus per netejar el nostre planeta.   

Però el que no sabien era que a la Xina, com és un país molt gran, molta gent

havia anat perquè el seu país estava tot infectat pel virus. Llavors en aquell moment va venir un xinès molt, però que molt esverat i va dir:

-Xin xan xunxiiiiii!!!!!!!!!.

Però ells no entenien el que deia i van contestar:

-Què?????.I ell va dir:

-Xiiiiiiin xaaaan xuuunxii!!!!!!!

-Què?????. Van tornar a dir.

-No entenem el que diu senyor!

I llavors. El xinès va començar a córrer i es van adonar que el virus era davant seu, els nois van començar a córrer però el virus els va agafar. En aquell instant es van adonar que no els estava agafant, els estava abraçant! els nens van dir:

-Puagh! quin fàstic que fa això, però també està còmode i fa pessigolles…

El virus bo era un virus que ajudava a la gent, curava els mals de cap. El virus es deia VIRUKI i es va convertir en un heroi. Va salvar a una àvia amb els pulmons

malament que estava a l’hospital de Sant Andreu. També va salvar a molta gent que tenia problemes. Per exemple a un avi que tenia malament el cor i a un nen que tenia un problema als pulmons. Per això li van donar un premi a l’heroi contra les malalties. Era com el millor metge del món i per això tothom l’estimava.

Durant el temps el virus es va envellir i ja no salvava tantes vides i no era l’heroi de la ciutat. La gent es començava  a preocupar molt. Però un bon dia un científic va dir:

-Ho he aconseguit!!!!!, ho he aconseguit!!!!!!!!!!.

I el seu ajudant va dir:

-Com que ho has aconseguit?????

-He trobat una vacuna pel virus!!!!!

Aleshores el científic, que era el doctor Cyril i havia estudiat a l’Escola La Maquinista es va emportar la vacuna d’amagat i va anar a curar tots els avis de Sant Andreu. Quan va arribar al casal d’Avis del Bon Pastor li van fer una festa i

li van donar una capsa de mascaretes perquè les repartís.

-Oh! No! han informat d’un altre virus encara més perillós.

-Una altra vegada de quarantena noooooooooooooooooooooooo!!!!!!!!! perquèèèèèèèèèè!!!!!!!!!!!!!

hauré d’estar així tota l’estonaaaaaaa!!!!!!!! noooo!!!

El nou virus es deia “Petoner”, era molt perillós i quan se’t ficava

al cos et venien moltes ganes de fer petons. Et sortia bava de la

boca tota l’estona. Era molt estrany al final dominarà el món!!!!!!!

-Nooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo!!

També van descobrir un nou virus que es deia Sol, era molt

perillós si se’t ficava al cos, et podies morir de calor.  Ni 700

gots d’aigua podien alleujar la calor, era com si tinguessis un sol al cos i es controlava amb una màquina especial que es deia: Màquina solar, després d’uns dies el doctor Aligal va robar la màquina solar on va veure un botó,  el va apretar i va controlar al virus Sol.

Després d’aquestes experiències, la població va aprendre una lliçó molt important: protegir els serveis públics i donar-los recursos suficients per assegurar la igualtat, la justícia social i el dret universal a la salut. Després de la batalla, es va aconseguir prendre consciència global sobre la necessitat de cuidar-nos i cuidar al nostre planeta.

I conte contat, ja s’ha acabat!!!